A seminari del dia 12/11/09 vam fer una reflexió sobre la pel·lícula Billy Elliot que vam poder veure tots junts a la sessió anterior.
Primer vam comentar l'argument principal de la pel·lícula el fet de que un nen que es vulgui dedicar al ball ja se li etiqueti com homosexual, vam comentar aquelles imatges que ens van cridar més l'atenció o el paper que tenia cadascun dels personatges.
A partir de la guia orientativa i de l'article Gènere i Multiculturalitat: Els Reptes d'una Educació Física en moviment vaig poder arribar a un seguit de conclusions:
- Des del mateix moment del naixement es començen a realitzar pràctiques tipificades de gènere ja que segons sigui nen o nena se'l vesteix de rosa o de blau o se li pinta l'habitació d'un color o d'un altre.
- Els paper dels mass-media en la creació d'arquetips ja que en molts anuncis es veu clar a quin sexe va didirigit o en el cas dels anuncis de joguines el format de l'anunci es diferent segons vagi dirigit a nen o nena.
En els anuncis que van dirigits a nenes la música i les imatges són més suaus en canvi en els dirigits a nens la musica i les imatges són molt més agresives.
- El paper dels pares en la construcció d'aquests arquetips també és molt important ja que els nens acaben imitant allò que es veu a casa.
- En les pràctiques docents també es dóna la construcció de discursos tipificats.
Això es pot veure en que moltes vegades li diem al nen/a que li digui a la mare que li ha de cosir un botó de la bata.
Aquesta sessió de seminari m'ha semblat força interessant ja que a partir de parlar sobre aquest tema m'he pogut adonar de que encara vivim en una societat molt sexista en que moltes coses estan determinades segons siguis dona o home.
Seria interessant anar eliminant els discursos de masculinitat i feminitat en les pràctiques socials i escolars
Reflexió sobre TIC
Fa 14 anys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada